Carles Duran
Carles Duran
Foto: www.acb.com
En Carles Duran és un entrenador
jove, que usa habitualment les noves tecnologies en la seva professió
però, alhora, compta amb molta experiència en el món del bàsquet,
com a aficionat, jugador i com a professional. Tot això, unit a la
seva proximitat, va fer el considerés una persona idònia per a
encarrilar el meu projecte de digitalització d’una pissarra
d’entrenador de basquetbol.
Saps
d’alguna persona o entitat que hagi intentat aplicar aquest tipus
de tecnologia –és a dir, una pissarra digital- al món del
bàsquet?
Sí. Una empresa de Barcelona, que es diu Digital Video Sport, ha fet un programa anomenat “scouting”, que permet tenir el vídeo dels partits i fer-ne “transparències” per a veure el que més interessa. Aquest programa ja està essent utilitzat per equips com ara el Barça o l’Estudiantes.
A banda d’aquesta empresa barcelonina, n’hi ha una altra a les Illes Canàries especialitzada en hoquei herba i que ara està començant a treballar amb l’equip professional de bàsquet.
Utilitzeu
tecnologies com l’iphone
o els androids?
Fem servir l’iphone amb programa scouting, perquè permet fer un recull dels fragments que ens interessen, confeccionar un vídeo i, a partir d’allà, enviar-lo a l’iphone del jugador que l’ha de veure.
Els androids, com que són més simples, no els fem servir.
Creus
que en un futur no molt llunyà la pissarra digital de bàsquet
podria ser útil?
Si tot va bé, podria ser una molt bona eina. Tot i així, l’ideal seria tenir la imatge en directe sobre la superfície digital en el mateix moment que el partit.
Amb
quin tipus d’aparells faries servir aquesta pissarra digital, amb
tabblets
o palms
(connectats a un projector, és clar)?
Em sembla interessant que es pugui aplicar a tot tipus de tecnologies. El programa scouting, per exemple, ho és. Jo faig el meu vídeo amb el scouting des del meu ordinador i aquest vídeo el pot veure qui vulgui amb el dispositiu que vulgui, sempre i quan jo li enviï l’arxiu. Quant a les palm, són massa petites per a ensenyar alguna tàctica a tot l’equip.
Si
la pissarra digital no fos tàctil, si es tractés només d’una
pantalla, podria resultar també útil?
Si estem parlant d’un temps mort, per exemple, no seria gens útil, ja que el que interessa és poder dibuixar les jugades sobre la pissarra. En canvi, tenir l’ordinador a la sala de reunions per anar fent, no ho trobo una mala idea.
Hi
trobes algun desavantatge?
No.
Quantes
jugades podeu arribar a planificar en un any?
S’ha de tenir en compte que juguem contra 25 equips més o menys cada any; això vol dir que, per a cada equip, tenim unes 20 o 30 jugades que se centren sobretot en el vessant tàctic.
Generalment, en distingim dues fases:
- Prepartit-: mirem els 4 últims partits de l’equip contra el qual es juguem i n’extreiem “conclusions” i estratègies:
1- Sistemes d’atac
2- Aspectes del seu joc que ens permetin de treure punts
3- Com defensen
4- Individuals (videos de cada jugador)
- Postpartit-: mateixa idea que el prepartit però del nostre equip (mirant només l’últim partit)