Llenguatge de signes catala (LSC)
La llengua de signes no és un sistema alternatiu de comunicació sinó que és una llengua en sí. És la llengua pròpia de la comunitat de signants de Catalunya. Té reconeixement oficial de la Generalitat de Catalunya des de l’any 2010 ja que el Parlament la va reconèixer com a llengua amb sistema lingüístic propi.
La comunitat sorda i la gent amb sentit de pertinença a aquesta comunitat son les persones que l’utilitzen, també les que els son propers (families, educadors, intèrprets...).
La comunitat sorda internacional no té una única llengua, si bé s’ha creat un Sistema de Signes Internacional no ha estat efectiu. Cada país té la seva pròpia llengua de signes amb la seva pròpia gramàtica.
La LSC té uns 25.000 usuaris dels quals 12.000 son sords.
Per comunicar-se amb LSC s’ha de sintetitzar les frases, s’ha de parlar com en un “telegrama”.
En LSC no existeixen els articles. Per exemple: “Els homes treballen al camp i les dones a casa” s’expressaria: “Homes treballen camp, dones treballen casa”. D’aquesta manera la comunicació es fa més curta i àgil, i menys pesada.
Tots els verbs s’utilitzen en infinitiu i només hi ha tres temps verbals, el present, el passat i el futur.
Existeix un alfabet que és el dactilològic, només s’utilitza per noms propis o per paraules que no tenen signe, que encara son moltes.
Quan utilitzem LSC s’ha de procurar fer servir moltes expressions facials i corporals i acompanyar el signe de paraules, o moviments de llavis, que hem de vocalitzar el més clar possible.
https://sites.google.com/site/llenguasignescatalana/
Abecedari dactilològic de la Llengua de Signes Catalana (LSC)
