PLAÇA DEL GRA
La primera construcció d’aquesta zona va ser el convent dels monjos benedictins de Sant Pere de Rodes l’any 1807, per aquesta motiu la plaça passà a ser coneguda com a Plaça dels Monjos. El creixement urbà d’aquest sector de la ciutat es va incrementar l’any 1877 amb l’arribada del ferrocarril. L’any 1884 es va construir l’Asil Vilallonga i dos anys més tard es va impulsar el cobriment de la plaça. D’aleshores ençà s’utilitzà per fer-hi el mercat i per aquest motiu la coneixem com a Plaça del Gra. Tal i com la veiem ara, aquesta plaça es va inaugurar l’any 1886. Els il·lustres figuerencs Macau, Roca i Andrés van impulsar el cobriment de la plaça per poder protegir de la pluja el mercat de cereals que, anteriorment es feia a la plaça de l’Ajuntament i a la plaça de les Patates. Van comptar amb el suport de Marià Vilallonga, industrial del ferro, que va regalar el material necessari per fer les trenta-sis columnes de fosa que aguanten la coberta.
En aquest punt s’acabava l’horta de l’Hospital de la Caritat i aquí s’acabava Figueres. On ara veiem l’edifici de l’Asil Vilallonga, s’hi va aixecar l’any 1807 la primera construcció d’aquesta zona: el convent dels monjos benedictins de Sant Pere de Rodes. Els monjos s’havien vist forçats d’abandonar el cenobi de la muntanya de Rodes per l’espoli patit a mans del francesos durant la Guerra Gran (1793-1795). A partir d’aquest moment, aquesta zona dels afores començà a prendre forma i la plaça passà a ser coneguda per tothom com la Plaça dels Monjos. Tot i això, el convent no tingué una llarga vida ja que l’any 1835 l’edifici va ser desamortitzat igual que el dels caputxins del carrer del Rec Arnau i el dels franciscans de la plaça de l’Institut.
Però el que va motivar el creixement urbà d’aquest sector de llevant de la ciutat va ser l’arribada del ferrocarril l’any 1877. Aquesta plaça va esdevenir punt de pas obligat per anar a l’estació i Figueres es va convertir en peça clau de tota la indústria i el comerç de la comarca. Tot i l’eufòria que va desfermar aquest fet, l’arribada l’any 1878 de l’epidèmia de la fil·loxera i la consegüent destrucció de les vinyes l’any, va suposar un desastre econòmic per a la comarca.
D’altra banda, en les mateixes dates (1877-1884), Marià Vilallonga va fer construir l’asil que podem veure ara a l’esquerra de l’Avinguda Vilallonga.. Havia comprat aquest terreny a dos ciutadans francesos que l’havien adquirit durant el període de la desamortització.
Durant la Guerra Civil (1936-1939) es projectà envoltar la plaça de parets ja que es volia destinar a mercat cobert. També es va construir a principis del 1938 un refugi subterrani que tenia una capacitat per a dues-centes persones. El 30 de gener del 1939 va caure una bomba a l’entrada de la plaça que va provocar molts morts.
A partir de l’any 1973, la plaça es va destinar de manera definitiva a mercat de fruites i verdures els dimarts, dijous i dissabtes. També, en estar coberta, s’ha utilitzat per a diverses celebracions i actes.