PLAÇA DE L’AJUNTAMENT
Al llarg dels segles aquesta plaça ha acollit mercats de totes menes: carn, peix , fruita, verdures i gra. L’edifici consistorial va ser construït l’any 1767 pel mateix arquitecte que el Castell de Sant Ferran, tot i que l’edifici que veiem ara és obra de Ricard Giralt. Es projectà l’any 1933 i s’inaugurà l’any 1937. L’any 1856 molts dels porxos de la plaça es van tirar a terra ja que per aquest indret menava la carretera de Barcelona a França i va ser llavors quan van començar a prohibir la instal·lació d’algunes parades del mercat per tal d’afavorir el trànsit dels carros i els vehicles. Els noms dels carrers que surten de la plaça ens indiquen la destinació dels antics camins.
Aquesta plaça, cruïlla de camins, havia estat lloc popular de mercat i intercanvi. La Carta Pobla de 1267 va atorgar a la ciutat el privilegi de disposar de carnisseries. Aquestes, en el seu moment, es trobaven a la cantonada del carrer Girona amb la plaça de l’Ajuntament. Fins i tot n’hi havia hagut als baixos de l’edifici consistorial.
Les arcades de la plaça daten de mitjans del segle XVI, malgrat que els que ara es veuen són refets del s. XIX, servien per protegir de les inclemències del temps les parades del mercat de la fruita i la verdura fins a l’any 1973, quan es va decidir traslladar-lo a la Plaça del Gra. On comença la Pujada de l’Església, també s’hi trobava el mercat del peix fins que a l’any 1851 es va decidir traslladar-lo a l’actual plaça Gala-Salvador Dalí.
L’edifici consistorial va ser construït l’any 1767 pel mateix arquitecte del Castell de Sant Ferran, Joan Martín Zermeño. Aquest edifici, però, es va enderrocar l’any 1933 i de seguida es va construir el que veiem actualment, projectat per l’arquitecte Ricard Giralt. L’obra va finalitzar l’any 1937, en plena Guerra Civil..
L’any 1856 molts dels porxos de la plaça van ser destruïts per tal d’encabir-hi la carretera que venia de Barcelona i menava a França passant per aquesta plaça. Una conseqüència de la construcció d’aquesta carretera va ser que es començà a prohibir l’establiment de parades de mercat, ja que ocupaven l’espai de la plaça per on havien de passar els carruatges i, posteriorment, els vehicles. Afortunadament avui dia, per arribar a França, ja no cal travessar aquesta plaça que s’ha convertit en un espai peatonal ple de comerços i terrasses.
El nom de la plaça ha anat canviant al llarg de les dècades en funció de la situació política del moment. Així, s’ha anomenat Plaça Major, de la República, de la República Federal, de Catalunya, de la Constitució, del Generalísimo i, finalment, de l’Ajuntament.